Mendra * Hostal Hostil (DP011)
Les Mendra saben que no hi ha res més punk que la honestedat, i és per això que quan escoltes aquest disc pots respirar tranquil. Aquí tenim deu temes honestos que expressen exactament allò que són: música, soroll, vibració, comunitat. Es nota que les que toquen estan connectades pel gust d’existir plegades, pel gust de l’humor i pel compromís amb la vida -i la mort-. Les arrels de Mendra son múltiples i fondes, però més enllà de l’hxc ganxó i la milonga, aquestes arrels es remunten a les formes rituals dels cossos en dansa, dels cossos respirant junts, dels cossos trascendint-se a través del so. Jugant sobre la línea de baix, desbordant el ritme , extirpant la veu o bé rimant-la generant des del no res una música elemental i vital, amb una força que no imposa sinó que et convida: pots entrar si ho vols, total, és cosa teva.
Mendra seguirà fent música exactament tal com els hi raja i parlant d’allò que ens fa tant humans, lluny, molt lluny, de les caselles rígides dels gèneres, dels prejudicis, dels pressupòsits i de les expectatives.
https://discospinya.bandcamp.com/album/hostal-hostil
https://discospinya.bandcamp.com/album/hostal-hostil
https://discospinya.bandcamp.com/album/hostal-hostil
Addenda * Oròdic (DP014)
Tres anys després d’editar l’split a 4 bandes A.K.A.B, els ADDENDA, a les acaballes del 2020, van decidir passar pels mandus de Xavi Escribano (EM Estudi), Vidal Soler (El Colmado) i Síctor Valdaña (Janowski Studios). Amb una il·lustració detalladíssima d’un lloc icònic, inspirada en gravats de Gustave Doré, la portada l’ha dissenyada David Güell.
Sense necessitat de posar cap crisi mundial com a excusa: el seu infamous i autoreivindicat tarannà ja ha fet que el deixessin aparcat fins ara, la tardor del 2021. Comença una bona època perquè els grups, els discos i el calés tornin a rodar!
La cosa habitual i senzilla haguera sigut que aquest power-trio destraler hagués seguit la seva línia ja identitària fastcorera, la que els havia caracteritzat després de gairebé 150 concerts a llocs compresos entre el triangle de Turquia, Portugal i Suècia, però no ha anat ben bé així del tot…
I doncs, comencen fent-nos evident que han ralentitzat la bateria incorporant-hi passatges instrumentals mig tempistes, però no per això no contundents. Ens ho demostren amb una trilogia d’obertura on s’aprecien múltiples guinyus a algunes de les seves influències i després segueixen amb “Gonbidapena” que —guardant distàncies— ens va venir al cap a Kuraia.
Per intentar deixar respirar aquest ORÒDIC hi insisteixen en això de tenir talls sense veu amb “Holertura” denotant again la possibilitat —o no— que podrien haver-se fet grans, però ni —sense madurar del tot— com narren a “Tou” ni tampoc havent crescut sense haver-se fet grans, envellit o amargat com també —o tampoc— ens ho deixen clar a mesura que el disc arriba a les acaballes amb “Immaculadament”. Encara ens brinden un breu tastet arrelístic migminutesc. Acaben aquesta seva sisena entrega Addendera amb “Prestidigiació” probablement la cançó més taral·lejable i corejable que mai hagin fet.
En total, doncs, ens ofereixen 10 nous talls en 15 minuts i picu, 6 dels quals en català, altres de no cantats i una altra cançó en euskera, com ja ens hi han habituat als seus darrers 4 treballs. Les lletres segueixen tractant de reflexions al voltant de temes polítics i compromesos, i a ÒRODIC ens ho expliquen exemplificant l’arrogància dels doblepensants omnívors, històries de gira i fronteres, o l’altre cop també arrogància dels qui no es creuen alumnes, però que a l’hora es veuen a si mateixos com ideològicament avantatjats. Tanmateix, també n’hi ha d’altres més en clau d’humor, i qui hi vulgui parar atenció ho descobrirà.
Bona escolta i bon dia!
https://discospinya.bandcamp.com/album/or-dic
https://discospinya.bandcamp.com/album/or-dic
https://discospinya.bandcamp.com/album/or-dic
